El Reial decret 953/2026, publicat al BOE el 6 de novembre, entra en vigor el 26 de novembre i obliga cada ajuntament a acreditar que la seva zona de baixes emissions (ZBE) és operativa i compleix els requisits mínims que fixa la normativa estatal. A Catalunya afecta més municipis que a qualsevol altra comunitat autònoma, perquè 18 dels 45 municipis que figuren a les dades de ZBE que publica la DGT són catalans, però també posa a prova dues pràctiques molt esteses al país: eximir els veïns amb cotxes sense etiqueta i mantenir zones en vigor que el 2025 no van imposar cap sanció.
El decret no canvia quins cotxes poden entrar a cada zona, una decisió que continua en mans de cada ajuntament. Cap ZBE catalana deixa fora els cotxes elèctrics amb etiqueta 0.
En aquest article 6 apartats
01Els cinc requisits del decret
La reforma modifica el Reial decret 1052/2022, la norma que fixa els requisits mínims de les ZBE des del desembre del 2022. En parlem amb detall a l'article sobre el decret. A partir del 26 de novembre, cada ajuntament haurà d'enviar al Ministeri per a la Transició Ecològica i al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat la documentació que acrediti cinc coses:
- Que té l'ordenança municipal de la ZBE en vigor.
- Que s'apliquen les restriccions d'accés, circulació i estacionament segons el que contamina cada vehicle.
- Que té operatiu un sistema de control d'accessos, per exemple, mitjançant càmeres que llegeixen les matrícules.
- Que la zona està integrada en el Punt d'Accés Nacional de Trànsit i Mobilitat, la plataforma de la DGT on es poden consultar els límits de cada zona i les etiquetes dels vehicles que hi poden entrar.
- Que l'ajuntament sanciona els vehicles que entren a la zona sense estar-hi autoritzats. Els períodes d'avisos, en què l'ajuntament notifica la infracció però no imposa la multa, no serveixen per acreditar-ho.
Mentre un ajuntament no enviï aquesta documentació, el Ministeri no considerarà la seva zona correctament implantada. Això no suspèn la ZBE, perquè l'ordenança municipal continua vigent i les restriccions continuen aplicant-se als conductors. El que està en joc és el reconeixement de l'Estat, que segons el Govern podrà servir de referència per repartir el finançament del transport urbà.
02Divuit municipis catalans al registre de la DGT
Segons les dades del Punt d'Accés Nacional, que recollim a la nostra secció de zones de baixes emissions i que estan actualitzades a 19 d'octubre, a Catalunya hi ha 18 municipis amb una zona en vigor, quatre de cada deu municipis dels que hi figuren a tot l'Estat.

La data és la de l'alta de la zona al Punt d'Accés Nacional, que no sempre coincideix amb la posada en marxa de la ZBE a cada municipi.
Manlleu és l'única zona catalana, i una de les cinc de tot l'Estat, que també deixa fora els cotxes amb etiqueta B i C. Les altres 17 exclouen únicament els cotxes sense etiqueta —els de gasolina matriculats abans del 2000 i els dièsel matriculats abans del 2006—, i ho fan només els dies feiners.
El registre no recull tots els municipis catalans amb ZBE. Badalona i Mollet del Vallès tenen l'ordenança aprovada, però les seves zones encara no hi figuren, i integrar-les en el Punt d'Accés Nacional és un dels cinc requisits que hauran d'acreditar a partir del 26 de novembre. L'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Sant Adrià de Besòs tampoc no hi apareixen amb nom propi, en aquest cas perquè la seva zona és la ZBE Rondes, que comparteixen amb Barcelona i que el registre recull sota el nom de la capital.
03Les exempcions per als veïns amb cotxes sense etiqueta
Diverses ordenances catalanes permeten que els veïns entrin a la ZBE amb els seus cotxes sense etiqueta, seguint dos models diferents.
En el primer model, l'exempció s'estén a tot el municipi. A Lleida, segons l'Ajuntament, tots els vehicles pels quals es paga l'impost sobre vehicles de tracció mecànica a la ciutat poden entrar a la ZBE sense restriccions, tinguin etiqueta ambiental o no. A Reus, l'ordenança no aplica la restricció als cotxes sense etiqueta dels residents que paguen l'impost a la ciutat fins al 30 de desembre del 2027. A Tarragona, els cotxes dels veïns empadronats poden entrar-hi sense restriccions fins al 31 de desembre del 2026, i els de qui viu dins de la zona, fins al 31 de desembre del 2027. Cerdanyola del Vallès aplica una moratòria als cotxes sense etiqueta censats al municipi i de propietaris empadronats a la ciutat.
En el segon, l'exempció es limita a qui viu dins de la zona. Els municipis de l'Arc Metropolità, com Sabadell, van plantejar en la seva proposta conjunta de ZBE que els veïns empadronats dins de la zona en el moment de la seva entrada en vigor hi poguessin accedir sense etiqueta mentre hi mantinguessin la residència. Granollers deixa circular els cotxes censats dins de la zona i de persones empadronades a la ZBE, i Mataró fa el mateix amb els residents de l'illa de vianants del centre.
El decret no parla d'aquestes exempcions, però exigeix que les restriccions s'apliquin segons el que contamina cada vehicle. El precedent judicial més recent és el de Màlaga, on el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia va considerar discriminatori multar només els cotxes sense etiqueta que no estaven domiciliats a la ciutat i va anul·lar els articles de l'ordenança que regulaven la ZBE. Des del 14 d'octubre, l'Ajuntament ha deixat de multar (en castellà). Caldrà veure com valorarà el Ministeri la documentació dels municipis catalans que apliquen un model semblant, sobretot la dels que eximeixen tots els veïns, i no només els de la zona.
04Les zones que no van sancionar el 2025
La Sindicatura de Comptes de Catalunya va publicar el 10 de setembre un informe sobre les ZBE dels 23 municipis catalans de més de 50.000 habitants. Segons la Sindicatura, el 2025 només sis municipis van aplicar les sancions de manera efectiva, tots situats a l'àrea de Barcelona: la ZBE Rondes, Cerdanyola del Vallès, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès i Viladecans. En canvi, Badalona, Granollers, Lleida, Mollet del Vallès i Terrassa no van imposar cap sanció. Badalona, a més, va aprovar una moratòria de les sancions fins a l'1 de gener del 2027.
En alguns casos, el retard no era responsabilitat dels ajuntaments. Terrassa, Sabadell, Girona i Lleida van activar les seves zones el 2025, però no podien imposar sancions perquè la plataforma de la Generalitat per registrar els vehicles autoritzats encara no funcionava. Durant l'hivern del 2026, a més, la Generalitat va demanar als ajuntaments que suspenguessin les ZBE a causa de la crisi de Rodalies. A Barcelona, la suspensió va durar del 22 de gener al 16 de març, i la Generalitat va demanar després a tots els municipis que restablissin el funcionament ordinari.
Amb el decret, una zona que no sanciona no es considerarà correctament implantada. A diferència del que va passar el 2025, a partir del 26 de novembre el Ministeri disposarà de la documentació de cada municipi per saber quines zones compleixen els requisits i quines no.
05L'etiqueta B, a partir del 2028
El calendari català el fixa el Decret 132/2024, del Pla de qualitat de l'aire de la Generalitat, que obliga els municipis de més de 20.000 habitants a tenir una ZBE. Segons aquest pla, des del 2026 l'accés dels cotxes dièsel amb etiqueta B a les ZBE només està limitat durant els episodis de contaminació per diòxid de nitrogen, i a partir de l'1 de gener del 2028 quedaran fora de les ZBE dels municipis de més de 50.000 habitants, amb excepcions.
Algunes ciutats ja preveuen aquest canvi en les seves ordenances. Tarragona, per exemple, deixarà d'admetre sense autorització els cotxes amb etiqueta B a partir del 2028. Per saber si un cotxe pot entrar en una zona concreta, cal consultar les normes de cada municipi, i a les fitxes de cada ciutat recollim quines etiquetes hi poden entrar i en quin horari.
06El que hauran de demostrar els ajuntaments catalans
Catalunya afronta l'entrada en vigor del decret amb més zones inscrites al registre de la DGT que cap altra comunitat autònoma i amb un calendari propi que endureix les restriccions el 2028. El que el decret posa en qüestió és que una zona amb senyals i càmeres pugui comptar com a implantada si eximeix tots els veïns d'un municipi o no imposa cap sanció.
Els ajuntaments de Lleida, Reus, Tarragona i Cerdanyola hauran de decidir si mantenen les exempcions per als veïns del municipi o si les adapten, i els que no van sancionar el 2025, com Badalona, Granollers, Mollet o Terrassa, hauran de demostrar que ara ho fan. La documentació que enviïn a partir del 26 de novembre dirà quantes de les 18 zones catalanes del mapa de la DGT compleixen el que demana la norma.










