Hispano Suiza va néixer a Barcelona el 1904 i va arribar a ser un dels noms de luxe més admirats d'Europa, fins que va deixar de fabricar cotxes el 1946. Va tornar el 2019 amb superesportius elèctrics que es munten a mà a Barcelona, en tirades de poques unitats i amb preus per sobre dels dos milions i mig d'euros.
Avui la marca està en mans del Grup Peralada, propietat de la família Suqué Mateu. El seu president, Miguel Suqué Mateu, és besnét de Damián Mateu, l'industrial que va fundar l'empresa fa més d'un segle. Aquesta continuïtat familiar és poc habitual en una marca històrica que ha tornat al mercat més de mig segle després.
La marca té, de fet, dues vides separades per dècades: la que la va convertir en una icona de l'enginyeria europea a la primera meitat del segle XX, i la que l'ha fet tornar com a fabricant de superesportius elèctrics, amb tres models a la seva gamma actual.
En aquest article 5 apartats
01Del 1904 al 1946: quan Barcelona fabricava cotxes de referència

Hispano Suiza es va fundar a Barcelona el 14 de juny de 1904, quan un grup d'industrials encapçalat per Damián Mateu es va associar amb un enginyer suís, Marc Birkigt, que va assumir la direcció tècnica. L'empresa va néixer sobre les restes d'una fàbrica anterior, La Cuadra, on Birkigt ja havia treballat.
Els cotxes que dissenyava Birkigt combinaven motors molt avançats per a l'època amb carrosseries elegants, i van trobar clientela entre l'aristocràcia i la burgesia europees. El rei Alfons XIII, aficionat a la conducció, es va enamorar de la marca, i Hispano Suiza va batejar amb el seu nom un dels seus models més esportius. Amb els anys, van conduir un Hispano Suiza personatges com Pablo Picasso, Coco Chanel o Albert Einstein.
Amb la Primera Guerra Mundial l'empresa va canviar de rumb, perquè a partir del 1915 Birkigt va dissenyar motors d'aviació que van equipar els avions aliats amb un èxit notable, i aquesta segona activitat va acabar sent tan important com la dels cotxes. Al llarg de tota la seva etapa històrica, entre el 1904 i el 1946, Hispano Suiza va fabricar més de 12.000 cotxes de luxe i prop de 50.000 motors d'aviació, fins a convertir-se en un actor industrial de primer ordre.

La cigonya
L'emblema de la marca, una cigonya en ple vol, ve precisament de l'aviació. Els motors d'Hispano Suiza equipaven els caces de l'esquadró francès Escadrille des Cigognes (l'esquadró de les cigonyes), on va combatre el cèlebre pilot Georges Guynemer. La marca va fer seu aquell símbol, que va acabar coronant el radiador dels seus cotxes i que avui continua presidint el frontal dels models actuals.
La fabricació d'automòbils es va aturar el 1946 i, durant les dècades següents, Hispano Suiza va ser un nom que vivia als museus i a les col·leccions, no als concessionaris.
02El renaixement elèctric: el Carmen









El 2019, al Saló de Ginebra, la marca va presentar el Carmen, un superesportiu 100% elèctric. El nom homenatja Carmen Mateu, mare de Miguel Suqué Mateu i néta del fundador, i el nom que figura a la part posterior del cotxe reprodueix, lletra a lletra, la seva signatura.
La marca va apostar per la propulsió elèctrica per separar-se de la resta de fabricants de superesportius, gairebé tots encara amb motor de combustió, en un moment en què pràcticament no hi havia rivals per a un superesportiu elèctric fet a mà.
El disseny s'inspira en un model històric, el Dubonnet Xenia del 1938, un cotxe de línies futuristes que va encarregar el pilot André Dubonnet. Aquesta herència Art Déco recorre el Carmen per dins i per fora, perquè els seus creadors volien que es reconegués a primer cop d'ull com un Hispano Suiza, amb els materials i els detalls dels interiors clàssics de la marca.
03La gamma actual: Carmen, Boulogne i Sagrera
Des d'aquell primer Carmen, la marca ha desenvolupat tres models que comparteixen base i concepte: coupés de dues places del segment més alt del luxe.
El Carmen obre la gamma amb una particularitat en el seu sistema de propulsió: munta dos motors síncrons d'imants permanents, un per a cada roda posterior, que sumen 750 kW. L'eix davanter no té motor, i un sistema electrònic de torque vectoring gestiona el repartiment del parell entre les dues rodes posteriors. La bateria, de 103 kWh, ocupa el túnel central i l'espai darrere dels seients, amb una autonomia homologada de 500 km WLTP. Se'n van fabricar 14 unitats.











El Carmen Boulogne va aparèixer el 2020 com la versió més radical, amb un nom que evoca les victòries dels Hispano Suiza de competició a la Copa Georges Boillot, al circuit francès de Boulogne, als anys vint. Aquí la marca va afegir dos motors més als dos del Carmen, fins a quatre motors elèctrics que actuen tots sobre l'eix posterior, de manera que la potència va augmentar fins als 1.114 CV, l'acceleració de 0 a 100 km/h es va reduir a 2,6 segons i el cotxe va estrenar un xassís auxiliar de fibra de carboni. Se'n van fabricar cinc unitats, i la producció de la primera generació va quedar limitada a 19 cotxes entre el Carmen i el Carmen Boulogne.






















El Carmen Sagrera va arribar el 2024, en el 120è aniversari de la marca, i el seu nom honora el barri de la Sagrera, on Hispano Suiza va aixecar el 1911 la seva primera gran fàbrica, de 50.000 metres quadrats. Hereta del Boulogne el sistema de propulsió de quatre motors i els 1.114 CV, amb la mateixa bateria de 103 kWh, 480 km d'autonomia homologada i una aerodinàmica revisada que inclou un aleró posterior amb forma d'ales de cigonya.
Els tres cotxes es munten a mà a Barcelona i el client tria entre dos programes de personalització, un d'estàndard amb més de cent combinacions d'acabats i un altre totalment a mida, fins al punt que, segons la marca, no hi ha dues unitats iguals. Des de la comanda fins al lliurament passen uns vuit mesos.
04Construcció d'un superesportiu: carboni i circuit
Sota la carrosseria, el Carmen és un superesportiu construït amb tècniques de competició. La seva estructura és un monocasc de fibra de carboni de només 195 kg i una rigidesa torsional de 50.000 Nm per grau. Sobre aquest monocasc es munten la suspensió de dobles trapezis i uns subxassís també de fibra de carboni. Els panells de la carrosseria, igualment de fibra de carboni, pesen en conjunt 64,5 kg, i la frenada va a càrrec de discos carboceràmics amb pinces AP Racing.
Aquesta base té l'origen en la competició, perquè el desenvolupament del sistema de propulsió i bona part de l'enginyeria del projecte van anar a càrrec de QEV Technologies, una empresa de Barcelona amb experiència a la Fórmula E, i el cotxe es va afinar al Circuit de Barcelona-Catalunya amb Luis Pérez-Sala, expilot de Fórmula 1, al volant durant les proves de desenvolupament. El Carmen Boulogne neix amb aquesta vocació de circuit, fins al punt que la mateixa marca el descriu com un cotxe d'inspiració de curses apte també per a la carretera.
Pel que fa a l'autonomia i la càrrega, la bateria de 103 kWh homologa entre 480 i 500 km WLTP segons el model, i en càrrega ràpida accepta de 80 a 100 kW en corrent continu. A casa admet fins a 22 kW en corrent altern, una potència que permet carregar la bateria completa en menys de quatre hores.
Amb preus d'entre 2,6 i 3 milions d'euros i produccions de poques unitats, cada cotxe és també una peça de col·leccionista, feta a mà i personalitzada per a cada client. Segons Hispano Suiza, més de tres quartes parts dels seus components procedeixen de proveïdors espanyols.
05La mateixa marca, la tecnologia de cada època
La connexió entre les dues èpoques va més enllà del nom, perquè Hispano Suiza va néixer al voltant de l'enginyeria de Marc Birkigt i de la recerca de solucions tècniques avançades per al seu temps. Més d'un segle després, la marca ha recuperat aquesta mateixa idea amb una altra tecnologia, l'automòbil elèctric, amb la família fundadora encara vinculada a la marca i amb la fabricació a la mateixa ciutat on va començar tot.
El Carmen, el Carmen Boulogne i el Carmen Sagrera representen una interpretació molt particular del cotxe elèctric: producció artesanal, fibra de carboni, potències superiors als 1.000 CV i una fabricació limitada a unes poques unitats. No pretenen competir amb els elèctrics convencionals ni amb els grans fabricants de luxe. Són la manera que ha triat Hispano Suiza per tornar a fabricar cotxes al segle XXI, amb la propulsió elèctrica com a punt de partida per recuperar una tradició d'enginyeria i exclusivitat que va desaparèixer de les carreteres fa més de 70 anys.










